A LA MARE DE DEU

Baixaves pel carrer de San Cristòfol
als muscles de Poblans, que te portaven
entre vitols i joioses les mirades
dels que reben la visita de sa Mare.

Plou? No plou? I no hi han traques,
i ha quedat el trajecte sense Banda...
pero la festa es ta imatge en la plaça
i no importa l´oratge... ¡Estás en casa!.

Criden, ploren, trònen els cantics
i Don Alvaro per damunt, que té el micrófono
(estampits de trò al homenatge).
Soparem al vol, que son les onze
i estem citats en Tu per a velarte.

"Gracies per... Vullguera jo...
Podríes fer... El meu cònsol..."
(dins dels nostres cors cridem sense soroll)

I en la pau del teu semblant de Mare bona
el meu pesar acarona el teu somriure.
Ja no fa mal, ja no hi ha dol, tot es possible
¡Mare de Deu, tota la vida per a seguirte!